Va néixer amb el cap com en Bart Simpson!

Com en Bart Simpson, un cogombre… Aquesta frase l’hem escoltada milers de vegades. Però, us heu aturat a pensar què passa amb el crani i cervell dels nadons quan estan naixent? Per primer cop un estudi ha aconseguit imatges en 3D per a prendre consciència de la mal·leabilitat del cervell i el crani durant el part.

Tal com ens expliquen a l’estudi publicat per Ami O, Maran JC, Gabor P, Whitacre EB, Musset D, Dubray C, et al., abans d’iniciar el treball de part l’aparença del crani del bebè és normal. En canvi, durant la segona etapa de treball de part, quan el cap es troba al mig de la pelvis s’observa que la fontanella marcada amb les línies verda i vermella està totalment tancada. A més, l’os parietal, en color verd, se superposa lleugerament sobre l’os occipital, en color vermell. I no s’acaba aquí, també hi ha una lleugera superposició de l’os frontal, de color blau, sobre el parietal (verd). Imagineu-vos les pressions que senten els nadons a l’hora de néixer. De fet molts nadons un cop han nascut continuen sentint aquesta pressió, ja que com sabeu la majoria, el crani triga uns dies a tornar a la posició normal. Això es pot traduir amb nadons que ploren transmeten dolor, incomoditat, …

Per poder fer-nos una idea de la deformació que presenta el crani i per tant el cervell, han reconstruït les imatges tretes a través de ressonància magnètica en 3D. Les imatges ABC són les prèvies al treball de part, mentre que les DEF són quan el nadó es troba en la segona etapa del treball part, quan es troba al mig de la pelvis materna. Els ossos frontals del crani estan de color rosat, els parietals en verd i l’occipital en blavós. D’aquesta manera visionem i prenem consciència real del nivell de deformació que assumeix el crani i el cervell per a poder passar pel canal de part.

Aquestes troballes reforcen i reafirmen la dificultat que es pot produir quan s’utilitza la pelvimetria sola per predir la viabilitat del lliurament vaginal. La pelvimetria és una tècnica a través de la qual es mesurava la pelvis de la dona en relació al naixement d’un bebè. A través d’aquesta mesura els obstetres s’ajudaven per a decidir si un part necessitaria cessària. Actualment però, les investigacions indiquen que la pelvimetria no és una eina de diagnòstic útil, tal com reafirma l’estudi que presenten Ami O, Maran JC, Gabor P, Whitacre EB, Musset D, Dubray C, et al.

Cal tenir present que la pelvis d’una dona és molt flexible, i els canvis hormonals propis de l’embaràs promouen tal flexibilitat. A més, la posició en el moment del treball de part també ajuda a l’obertura de la pelvis, fent que una posició vertical i/o a quatre grapes pugui ajudar en el naixement de bebès considerablement grans.

Fins aquí una nova curiositat científica relacionada amb el cervell i per tant la neuropsicologia! Fins a la pròxima!

Si voleu accedir a l’article complet aquí teniu l’adreça.