Skip to main content

Què fa el lòbul occipital? / ¿Qué hace el lóbulo occipital?

By abril 25, 2016septiembre 30th, 2017Uncategorized

Recordeu que fa poc vam diferenciar la neurologia de la neuropsicologia? En aquesta entrada de blog us introduíem al món de la funció cerebral i avui comencem a endinsar-nos a les funcions que realitza al què es coneix com a lòbul occipital.

Aquest lòbul es sol dividir en tres zones segons Brodmann:

  • Àrea 17: és la cara interna del lòbul occipital i envolta el què es coneix com a cissura calcarina, mentre que per la cara eterna és l’extrem posterior d’aquest lòbul occipital. Correspon a l’escorça visual primària, i és on finalitzen les radiacions òptiques procedents del tàlem que transmeten la informació procedent dels ulls.
  • Àrea 18: és una àrea visual secundària participant en l’elaboració i síntesis de la informació visual. Esta formada per moltes fibres multi hemisfèriques que connecten un hemisferi amb un altre.
  • Àrea 19: juntament amb l’àrea 18 forma l’àrea d’associació visual i esta situada immediatament després de l’àrea 18 per sobre dels lòbuls parietals i temporal. Està abundantment connectada amb altres zones dels hemisferis. És aquí on es produeix la integració multimodal de les informacions visuals i dels sistemes auditius i sensorials així com la seu de la memòria visual, juntament amb les àrees posteriors del lòbul temporal.

 

 

Quines funcions té el lòbul occipital?

Tal i com aneu intuint, la funció principal del lòbul occipital consisteix en el processament de la informació visual.

  • Les àrees visuals primàries identifiquen els paràmetres corresponents al color, brillantor i moviment de les imatges visuals rebudes a la retina.
  • Les àrees visuals secundàries en canvi, integren de forma unimodal tota aquesta informació transformant-les en preceptes visuals.
  • Les àrees visuals terciàries realitzen una integració visual multimodal (de la informació procedent dels diferents òrgans sensorials, oïda, tacte, etc.), amb la col·laboració de la informació procedents de les àrees temporals i parietals.

La informació visual procedent del lòbul occipital finalitza al lòbul parietal i temporal. Aquí es on es localitzen espacialment els estímuls visuals i on es denominen. A l’àrea 19 trobem centres responsables del control motor ocular.

Què passa si tenim una lesió al lòbul occipital?

Si patim mort neuronal al lòbul occipital, podem trobar-nos amb diferents patologies, algunes d’elles us les expliquem tot seguit:

  • Escotoma: literalment significa foscor creixent i es caracteritza per una pèrdua total de la visió de part dels camps visuals dels dos ulls. Normalment és conseqüència d’un accident vascular agut a l’escorça visual primària. L’escotoma pot ser positiu si el pacient és conscient del seu dèficit visual o negatiu si no hi ha consciència de la seva existència.
  • Ceguera cortical: la ceguera total es conseqüència de la destrucció total de les àrees visuals primàries o per la lesió de les radiacions òptiques. Sol aparèixer com a conseqüència d’un infart cerebral. És estrany que la ceguera cortical aparegui aïlladament ja que sovint s’acompanya de trastorns amnèsics, confusió mental, confabulació, desorientació espacial o acalcúlia. Sovint aquests pacients presenten anosognòsia (no consciència dels dèficits). Així doncs, és una patologia que tot i tenir els ulls en perfectes condicions, el nostre cervell és incapaç de processar la informació que envien, i per tant, és com si no veiéssim.
  • Agnòsies visuals: deguda a la lesió de les àrees associatives (18 i 19). Es caracteritzen per la incapacitat per interpretar el significat dels estímuls percebuts a través de la vista, sense que existeixi dèficit sensorial que ho justifiqui. Solen estar causades per accidents vasculars o traumàtics. Poden afectar a la capacitat per identificar paraules, dibuixos, objectes coneguts, rostres o colors, provocant alèxia, simultagnòsia, agnòsia pels dibuixos, agnòsia d’objectes, prosopagnòsia i agnòsies cromàtiques respectivament.
  • Al·lucinacions visuals: el més normal és trobar al·lucinacions simples com visions de figures geomètriques elementals o punts. També es poden produir il·lusions visuals on les formes dels objectes apareixen distorsionades.

Us esperem a les properes entrades de blog per anar descobrint quines funcions té el nostre cervell!

***

¿Recordáis que hace poco diferenciábamos la neurología de la neuropsicología? En esta entrada de blog os introducimos en el mundo de la función cerebral y hoy empezamos a adentrar-nos en las funciones que realiza al que conocemos como lóbulo occipital.

Este lóbulo suele dividirse en tres zonas según Brodmann:

  • Área 17: es la cara interna del lóbulo occipital y rodea lo que se conoce como cisura calcarina, mientras que la parte externa es el extremo posterior de este lóbulo occipital. Corresponde al córtex visual primario, y es donde finalizan las radiaciones ópticas procedentes del tálamo que transmiten la información procedente de los ojos.
  • Área 18: es un área visual secundaria participando en la elaboración y síntesis de la información visual. Está formada por muchas fibras multihemisféricas que conectan un hemisferio con el otro.
  • Área 19: juntamente con el área 18 forma el área de asociación visual y está situada inmediatamente después del área 18 por encima de los lóbulos parietales y temporales. Esta abundantemente conectada con otras zonas de los hemisferios. Es aquí donde se produce la integración multimodal de las informaciones visuales y de los sistemas auditivos y sensoriales así como la sede de la memoria visual, juntamente con otras áreas posteriores del lóbulo temporal.

 

¿Qué funciones tiene el lóbulo occipital?

Tal y como vais intuyendo, la función principal del lóbulo occipital consiste en el procesamiento de la información visual.

  • Las áreas visuales primarias identifican los parámetros correspondientes al color, brillo y movimiento de las imágenes visuales recibidas en la retina.
  • Las áreas visuales secundarias en cambio, integran de forma unimodal toda esta información transformándola en preceptos visuales.
  • Las áreas visuales terciarias realizan una integración visual multimodal (de la información procedente de los distintos órganos sensoriales, oído, tacto, etc.), con la colaboración de la información procedente de áreas temporales y parietales.

La información visual procedente del lóbulo occipital finaliza al lóbulo parietal y temporal. Aquí es donde se localiza espacialmente los estímulos visuales y donde se denominan. En el área 19 encontramos centros responsables del control motor ocular.

¿Qué pasa si tenemos una lesión en el lóbulo occipital?

Si sufrimos muerte neuronal en el lóbulo occipital, podemos padecer distintas patologías, algunas de ellas os las explicamos ahora:

  • Escotoma: literalmente significa oscuridad creciente y se caracteriza por la pérdida total de la visión de parte de los campos visuales de los ojos. Normalmente es consecuencia de un accidente vascular agudo en la corteza visual primaria. El escotoma puede ser positivo si el paciente es consciente del déficit visual o negativo si no hay consciencia de él.
  • Ceguera cortical: la ceguera total es consecuencia de la destrucción total de las áreas visuales primarias o por la lesión de las radiaciones ópticas. Suele aparecer como consecuencia de un infarto cerebral. Es raro que la ceguera cortical aparezca de forma aislada, ya que suele venir acompañada de trastornos amnésicos, confusión mental, confabulación, desorientación espacial o acalcúlia. Estos pacientes suelen presentar anosognosia (no consciencia del déficit). Así pues, es una patología que aunque tengamos los ojos en perfectas condiciones, nuestro cerebro es incapaz de procesar la información que estos envían, y por lo tanto, es como si no viéramos.
  • Agnosias visuales: debido a la lesión de las áreas asociativas (18 y 19). Se caracterizan por la incapacidad para interpretar el significado de los estímulos percibidos a través de la vista, sin existir un déficit sensorial que lo justifique. Suelen ser consecuencia de accidentes vasculares o traumáticos. Pueden afectar a la capacidad para identificar palabras, dibujos, objetos conocidos, rostros o colores, provocando alexia, simultagnósia, agnosia para los dibujos, agnosia de objetos, prosopagnósia y agnosias cromáticas, respectivamente.
  • Alucinaciones visuales: lo más normal es encontrarnos con alucinaciones simples tales como visiones de figuras geométricas elementales o puntos. También se pueden producir ilusiones visuales donde las formas de los objetos aparecen distorsionadas.

¡Os esperamos en las próximas entradas al blog para ir descubriendo qué funciones realiza nuestro cerebro!

Leave a Reply