Si estàs aquí, és perquè potser estàs passant per una separació matrimonial on amb la parella no us enteneu a l’hora de decidir quin tipus de custòdia és la millor pels fills. O bé, tens dubtes de la capacitat de decisió de la teva mare o pare ara que està patint una demència i no saps fins a quin punt és conscient de tot el que vol, diu i necessita. O potser malauradament coneixes a algú que està sent víctima de violència domèstica o assetjament escolar o laboral i no saps com ajudar-lo?
Sóc la Maria, psicòloga forense de l’equip multi i interdisciplinar de rehabilitació Neurognostik de la Bisbal d’Empordà. La meva professió es basa en l’acompanyament dins d’un procés judicial a totes les persones que necessiten un psicòleg perit forense que avaluï allò que el jutge demana saber (capacitats parentals, seqüeles psicològiques després d’una lesió cerebral, credibilitat d’un testimoni, etc.).
Crec que aquesta vocació per avaluar, investigar i corroborar ve per la curiositat que sempre he tingut davant les lectures que la meva mare feia dels seus llibres a casa. Encuriosida sempre de saber què llegia tan concentrada, li preguntava i ella em responia que llegia sobre investigació de casos on s’havia de resoldre un assassinat o una desaparició o un perfil criminal… vaig començar a engrescar-me també a aquests tipus de llibres i cada vegada més en comprava i m’interessava per articles i autors que parlessin de casos més complicats.
Entendre el funcionament cerebral i conductual de persones que transgredien la llei i arribaven a cometre delictes és quelcom que avui dia encara em fascina.
Quan vaig haver de decidir què estudiar a la universitat vaig tenir el dubte de si estudiar Dret o Psicologia. Les dues professions em semblaven molt interessants i les dues tractaven a persones dins de processos judicials. Indagant més en cada una de les dues opcions vaig descobrir que una de les sortides professionals de la psicologia, la psicologia forense, era on justament es barrejaven una mica les dues carreres que tant m’interessaven. I així va ser com em vaig especialitzar en la psicologia legal i forense.
Era justament la barreja perfecte per mi! La legalitat i objectivitat més clara de la Psicologia.
La meva ajuda doncs, se centra en la informació, és a dir, a donar informació a aquell que dins d’un procés difícil necessiti saber més o millor del que ja sap. No és fàcil estar davant d’un conflicte i molt menys saber resoldre’l de la millor manera amb certesa i seguretat.
Crec en un model de treball diferent on la mediació abans d’arribar als tribunals és possible. Ho crec tant fermament, que sempre per endavant la meva proposta abans de realitzar una investigació pericial sigui procedir a una entesa entre els interessats amb acords consensuats.