En aquesta nova entrada del blog, us volem acostar al què anomenem la lesió cerebral adquirida, una de les incidències més habituals dins la nostra societat i uns del majors àmbits d’actuació de la neuropsicologia.
Molts de vosaltres us preguntareu… i què és això? Doncs, parlem d’una lesió que es produeix al sistema nerviós central (el cervell) a causa de diferents factors -traumatisme craneoencefàlic, accidents cerebrovasculars o ictus, tumors cerebrals, infeccions, intoxicacions, entre d’altres- que provoquen un antes i un després en la vida d’una persona. Normalment, la conseqüència més coneguda és aquella que podem veure a simple vista, la física, però no podem deixar de banda a una part tant important com és la cognició, ja que ocasionalment pot crear una incapacitat proporcionalment major a la que produeixen les seqüeles físiques.
Els avanços mèdics han permès que de cada vegada sigui major el nombre de persones que sobreviuen a una lesió cerebral. Però paradògicament això genera un increment del nombre de persones amb seqüeles físiques i cognitives que necessiten de la continua figura de professionals per a poder recuperar les funcions perdudes i poder ser autònoms. La neuropsicologia adquireix una gran importància en aquests casos, ja que assumeix la responsabilitat de dissenyar intervencions de rehabilitació cognitiva que millorin i compensin les alteracions en el llenguatge, memòria, atenció, etc., contribuint a la millora de la qualitat de vida de la persona afectada i el seu entorn més immediat.
Conèixer l’origen de les lesions del sistema nerviós resulta de vital importància en el context de la neuropsicologia. La intervenció ha de ser individual i personalitzada, essent necessari identificar les característiques que ha produït la lesió cerebral a cada cas, ja que d’aquesta manera es podrà realitzar un programa més específic i eficaç. El pronòstic de la lesió cerebral adquirida sempre millora quan s’introdueix la rehabilitació cognitiva i quan es realitza de forma precoç, ja que la plasticitat neuronal disminueix amb el pas del temps.
En properes entrades de blog podreu entendre de primera mà quins són els factors de risc a patir un accident cerebrovascular i quins tipus hi ha. No us perdeu la propera entrada, on l’Àngel, ens explicarà en primera persona què és patir un accident cerebrovascular, i com esta superant aquest esdeveniment vital.
