Skip to main content

Neurologia i neuropsicologia

By enero 25, 2016septiembre 30th, 2017Uncategorized

Ens agradaria acostar-vos al món del cervell. Per nosaltres un dels mons més apassionants, interessants i desconeguts. Per a poder fer aquest viatge junts, primer de tot ens agradaria explicar-vos què és el que el neuropsicòleg explora i per això, hem de començar fent algunes diferències.

Molts cops, quan explico què fa el neuropsicòleg, em pregunten en què ens diferenciem del neuròleg. Deixant de banda la formació acadèmica per esdevenir neuròleg o neuropsicòleg, doncs el primer esta format en medicina i especialitzat en neurologia  i el segon, majoritàriament en psicologia i especialitzat en neuropsicologia, explico què explora cada figura professional.

Hi ha autors que defineixen la neuropsicologia com la neurologia de la conducta. Tanmateix, tant neuròlegs com neuropsicòleg comparteixen l’interès per l’estudi de la lesió cerebral, tot i que es diferencien en l’abordatge i objectiu d’estudi de la mateixa.

Tots utilitzen tant proves neurofisiològiques (neuroimatge: TC, Ressonància Magnètica, etc.) per a corroborà i demostrar de manera empírica les seves troballes. Tot i així, moltes vegades les proves d’imatge cerebral no són prou sensibles com per poder diagnosticar i descobrir què li està passant a aquella persona. A més moltes malalties no tenen una expressió neuroanatòmica i únicament es poden identificar mitjançant les exploracions neuropsicològiques. Algunes patologies que es troben en aquesta situació són les dificultats específiques en l’aprenentatge, trastorns del llenguatge, quadre amnèsics, demències en fases inicials o nombrosos trastorns psiquiàtrics. Per tant:

  • Neuròleg: interessat en la conducta com a medi per a conèixer amb major profunditat el cervell. Examina les funcions vegetatives (respiració, digestió, circulació sanguínia, excreció, etc.; i que realitzem de forma autònoma), sensorials (responsables de rebre i processar la informació sensorial) i motores (permeten el moviment, secrecions glandulars, etc.). Responsable dels tractaments farmacològics.
  • Neuropsicòleg: interessat en el cervell per a comprendre i entendre millor la conducta. Encarregat d’avaluar les funcions cognitives (atenció, concentració, memòria, gnòsies, pràxies, funcions executives, llenguatge, etc.), requerint un procés d’avaluació més extens i exhaustiu. Es preocupa per dissenyar i programar una intervenció cognitiva de les funcions mentals deficitàries.

Així doncs, el neuropsicòleg avalua el què es coneixen com a àrees secundàries i terciàries, és a dir, les àrees d’associació del cervell.

  • Àrees secundàries: són responsables de codificar les informacions rebudes a les àrees sensorials primàries, realitzant la síntesi dels elements de cada modalitat sensorial (vista, oïda, gust, tacte i olfacte). Es coneixen com àrees unimodals, ja que integren les informacions corresponents aareas secundàriesls diferents paràmetres sensorials (brillantor, color, moviment, timbre, to, vibració…), produint una percepció globalitzada dins de cada modalitat. També són responsables de programar la seqüència necessària per a realitzar activitats motores. La seva lesió no produeix dèficit sensorial o motor sinó que dificultats perceptives o una programació deficient dels moviments (agnòsies i apràxies respectivament).
  • Àrees terciàries: són centres d’integració de la informació, responsables de la feina de coordinar les informacions rebudes a nivell unimodal (informació de la modalitat sensorial de l’oïda, vista, gust, olfacte i tacte), essent capaços de produir esquemes supramodals que formen la base dels processos simbòlics i d’activitats cognitives compelxes. Són per tant, l’essència del cervell associatiu i la base de l’activitat mental. Les seves lesions produeixen trastorns del pensament de major gravetat. Les àrees associatives del cervell
    humà es localitzen en l’escorça prefrontal, a l’àrea occipito-parieto-temporal (punt on conflueixen aquests tres lòbuls cerebrals) i al sistema límbic.

Un cop iniciat aquest viatge, et convidem a que continuïs explorant aquesta petita caixa negra, tal i com la definien molt autors conductistes. En properes entrades del blog anirem explorant els diferents lòbuls cerebrals i les funcions que realitzen!

Leave a Reply