Sovint quan hem fet sopars amb amics o familiars i ha donat la casualitat de trobar-nos amb algun embaràs o mama, surt la mateixa frase… “Des de que estava embarassada que la memòria no ha estat la mateixa! Què m’està passant?!” Doncs en l’entrada d’avui us volem explicar una de les possibles raons a aquesta memòria atropellada (o no) de les mames!
Com sabeu, des del moment en què les dones es queden embarassades les hormones s’apropien encara més del seu cos, i és que els canvis hormonals generen canvis increïbles i perquè reconèixer que… alguns d’altres d’increïbles en tenen poc! Avui volem explicar-vos com aquests canvis també afecten a les funcions cognitives i conducta!
Els estudis han discrepat sobre la durada de qualsevol canvi cognitiu associat amb l’embaràs. Hi ha molts altres estudis que diuen justament el contrari. Per exemple, mentre que alguns estudis han documentat que després de dos dies del postpart qualsevol detriment en la memòria està resolt, altres autors han trobat que aquests dèficits persisteixen després de dos mesos o més.
Com afecta l’embaràs i postpart en la memòria?
Hi ha estudis que suggereixen que l’embaràs té un clar efecte en la capacitat per a recuperar informació de la memòria a llarg plaç així com dèficits en el record lliure de la informació. Possiblement per això quan ens quedem embarassades i sobretot al postpart tantes dones ens queixem de la mala memòria que tenim!
S’ha de dir que hi ha incertesa sobre els mecanismes que subjauen els dèficits en memòria observats en l’embaràs. Per tant, els dèficits trobats no són atribuïbles únicament als canvis hormonals que es donen durant l’embaràs i postpart, sinó també en els canvis als neurotransmissors, en l’estat d’ànim alterat, estereotips culturals i a factors d’estil de vida, per enumerar alguns dels proposats com a mecanismes causants del deteriorament.
Em costa més reaccionar i pensar… què passa?!
Benvinguda al món de la velocitat de processament, és a dir amb la rapidesa que manipulem la informació per a donar respostes a la mateixa. Quan s’observa un dèficit en la velocitat de processament és sobretot en estadis avançats de l’embaràs essent menor en estadis inicials i en el postpart. Tot i així aquest dèficit es perllonga molt més en el temps que els altres canvis cognitius.
Però no patiu, perquè així com hi ha canvis en detriment de la memòria i velocitat de processament… tenim canvis que són molt positius!
Des de que estic embarassada em prenc la vida amb molta més calma, no sé què em passa?!
Heu de saber que l’estrès crònic altera la capacitat d’aprenentatge i la memòria espacial i s’ha observat que l’experiència materna pot disminuir l’efecte negatiu de l’estrès en l’aprenentatge! S’han trobat mecanismes protectors que mitiguen la resposta a l’estrès. Heus aquí la resposta! Les hormones ens ajuden a estar més tranquil·les!
I les nàusees?!
Sovint, em pregunten perquè apareixen les nàusees i vòmits… doncs estimades, encara que no us ho sembli… és un mecanisme protector excel·lent! El què actualment fins ara s’ha considerat un símptoma negatiu de l’embaràs, com són les sensacions de nàusees i vòmits donats principalment durant els matins, s’ha observat que és una manera de protegir el fetus de teratògens i altres agents nutricionals que poden lesionar el fetus així com un mecanisme protector cap a la mare, ja que recordeu que sovint esteu immunodeprimides durant els inicis de l’embaràs!
També es donen canvis a nivell relacional amb la comunitat!
Els autors observen que les embarassades augmenten el sentiment de pertinença al grup en el primer trimestre d’embaràs. S’interpreta com el resultat d’un mecanisme d’evitació de malalties, argumentant que durant els períodes de vulnerabilitat de l’embaràs, hi ha un augment de preferència pel propi grup, i un decreixement de la tolerància cap a altres grups diferents, aconseguint així una disminució de l’exposició a agents patògens i limitant el risc d’emmalaltir.
El processament de les emocions també canvia!
A l’embaràs tenim els nivells de l’hormona de la progesterona elevats fent que avaluem la por i malestar d’altres persones de forma més intensa que quan els nivells de progesterona són més baixos. Això s’ha interpretat com un mecanisme protector sobre estímuls socials amenaçadors durant l’embaràs.
També s’ha observat que hi ha un augment del processaments dels estímuls socials. Així doncs hi ha un augment del reconeixement de noves cares, especialment el reconeixement de cares d’homes de la mateixa raça, explicant-se com un tret ancestral on els homes podien ser una amenaça cap a la integritat de les cries. Som mares lleones que amaguem les cries dels lleons per a assegurar la seva supervivència.
Espero que aquesta entrada al blog us hagi estat d’ajut i sobretot curiosa! Mai acabarem de conèixer del tot el poder de les mames! Fins la propera família!