Amb raó del Dia Internacional del Càncer Infantil, avui volem dedicar una entrada al blog. Des de Neurognostik volem recordar tots aquells petits i petites, així com els papes i mames tant valents que lluiten dia a dia contra aquesta malaltia
La incidència de la malaltia del càncer infantil està al voltant de 1.100 infants de 0-14 anys a l’any a Espanya. Entre els diversos tipus de càncer infantil, el més prevalent és la leucèmia, que equival al 30% de casos.
Es caracteritza per un creixement anormal dels glòbuls blancs que s’originen a les cèl·lules mare de la medul·la òssia. La LLA, concretament, és la més prevalent entre els nens de tres a set anys d’edat.
Amb la introducció dels diversos tractaments, la supervivència d’aquests nens ha augmentat fins a un 80%, augmentant també la possibilitat de presentar alteracions a llarg termini, tant neurològiques com neuropsicològiques. A més a més, hi ha una sèrie de factors de risc que afavoreixen la presència de dèficits com són l’edat, temps, dosis i intensitat del tractament.
Els tipus de tractaments que es duen a terme són la Radioteràpia, Quimioteràpia i trasplantament de cèl·lules mare. Quasi sempre administren la medicació a l’espai que envolta la medul·la espinal (via intratecal) per prevenir la disseminació al Sistema Nerviós Central, per tant, no podem oblidar que el cervell està en neurodesenvolupament i els tipus de tractaments que s’apliquen resulten molt agressius.
Quines dificultats cognitives es poden trobar a llarg termini?
S’observa que les funcions cognitives que es poden veure alterades en alguns nens després d’un tractament de càncer infantil són:
- Memòria de treball (capacitat per manipular informació simple i complexa)
- Fluència verbal (capacitat per trobar una gran diversitat de paraules en 1 minut que comencen per una lletra concreta o d’un camp semàntic)
- Capacitat d’organització i planificació
- Flexibilitat cognitiva (capacitat per canviar de tasca, lo contrari al que entenem per ser rígids)
- Atenció selectiva i sostinguda (capacitat per fixar la nostra atenció a un estímul concret entre d’altres distractors i mantenir-nos concentrats fent una tasca durant un temps determinat)
(Es per aquest motiu que també es pensa que aquests nens poden desenvolupar un TDAH, ja que les funcions que més s’alteren són les relacionades amb el lòbul frontal)
- Velocitat de processament (temps que triguem en rebre una informació i donar una resposta)
- Capacitat d’aprenentatge (lecto-escriptura, matemàtiques…)
Encara que s’han vist aquestes possibles dificultats, també hem de tenir en compte, com a neuropsicòlegs, a l’hora d’avaluar, l’aspecte emocional, ja que pot intervenir en el rendiment cognitiu. Per exemple, les dificultats en fluència verbal, memòria i atenció, estan molt relacionades amb un baix estat d’ànim.
Normalment, associem més al neuropsicòleg amb tumors cerebrals, ja que deixen una sèrie de seqüeles cognitives més específiques. Però amb aquesta entrada del blog volem fer veure la importància de pensar en les conseqüències que es donen en aquests nens que passen per aquests tractaments a edats tan primerenques i amb un cervell tan vulnerable i en desenvolupament. És un àmbit d’actuació clau de la neuropsicologia.
