Com tots sabeu el 21 de setembre va ser el dia mundial de l’Alzheimer i des de Neurognostik volem apropar-vos al món de les demències i la neuropsicologia.
La paraula demència deriva del llatí “de” (privat o fora de), “mens” (intel·ligència o ment) i “ia” (estat de), i és coneguda des de fa segles. De fet, al 500 a.C. ja es descrivia com a un trastorn que impossibilitava l’administració dels propis béns, remarcant la impossibilitat d’una autonomia funcional i intel·lectiva. Es definia com un debilitament psíquic, profund, global i progressiu que alterava les funcions intel·lectuals prèvies i desintegrava les conductes socials. Evidentment, al llarg de la història, el concepte de demència ha anat passant per diferents etapes fins arribar a la delimitació actual del terme.
“Síndrome clínica adquirida per una causa orgànica, que fa referència a un deteriorament de les funcions cognitives, respecte al nivell premòrbid, progressiu o no progressiu, de lenta instauració i persistent, sense alteració del nivell de consciència, irreversible o potencialment tractable o reversible i, freqüentment, acompanyat d’altres manifestacions psicopatològiques o conductuals, que afecta el normal funcionament social i ocupacional de l’individu. Aquest deteriorament pot afectar a una única funció cognitiva i/o conductual (dèficit cognitiu focal) o a diverses capacitats cognoscitives (deteriorament cognitiu difós)».
Actualment, es considera la Malaltia d’Alzheimer la primera causa de demència en la tercera edat, arribant al 15-20% de les persones amb 80 anys i essent responsable d’entre un 50-70% del total de casos de demència. Però per quins processos passa la persona fins arribar a la demència pròpiament dita? Existeix el què es coneix com el continu entre l’envelliment exitós i l’envelliment patològic o demència. En aquests estadis trobem:
- Envelliment saludable/normal: és l’anomenat envelliment exitós o sense alteracions cognitives significatives i que experimenta una minoria de la població de la tercera edat sense patologies físiques rellevants.
- Deteriorament de la memòria associat a l’edat (DEMAE): és una condició no patològica que es refereix a l’alteració de memòria típicament observada en persones grans. És àmpliament acceptat, que a mesura que ens anem fent grans perdem certes habilitats, és a dir, hi ha cert deteriorament cognitiu. Així doncs, pot ser que els nostres avis oblidin noms de persones que acaben de conèixer, productes de la llista de la compra o el què anaven a buscar en un moment donat a la nevera. Aquest deteriorament el podem considerar el resultat de l’envelliment del mateix cervell, igual que envelleix la pell, articulacions, etc. Es tracten de persones majors de 50 anys, sense deteriorament intel·lectual significatiu que refereixen alteracions de memòria.
- Deteriorament Cognitiu Lleu (DCL): sota aquesta condició trobaríem persones que tenen queixes subjectives de pèrdua de memòria, confirmades per una alteració objectiva en proves neuropsicològiques en absència d’una alteració significativa d’altres funcions cognitives o activitats de la vida diària i que no compleixen amb els criteris de demència. És a dir, persones que comencen a tenir certs problemes de memòria que comencen a ser importants, però tot i així poden desenvolupar la seva vida quotidiana sense problemes. És en aquí, quan per primer cop a través d’exploracions neuropsicològiques ja surt una afectació clara de les funcions cognitives. Entre els 60 i 70 anys hi ha un 9% de la població que pateix DCL, augmentant a mesura que la població envelleix amb un 13% de prevalença entre els 70 i 80 anys i un 17% en majors de 85 anys. El que realment és preocupant, és que entre un 50 i 80% de les persones diagnosticades de DCL acaben evolucionant a una demència. Per tant estem davant d’un envelliment patològic.
- Demència.
Així doncs, és molt important poder detectar al més aviat possible l’existència del Deteriorament Cognitiu Lleu podent fer un seguiment de l’aparició dels signes de progressió a una possible demència.
El neuropsicòleg dissenya el què es coneix com a bateria avaluativa, és a dir, tot un seguit de proves adaptades a l’edat i nivell d’estudis de la persona que permeten veure l’existència o no de deteriorament i el grau del mateix. A partir d’aquí, es dissenya un programa de rehabilitació i estimulació cognitiva amb tot d’activitats que permeten activar i estimular àrees cerebrals concretes encarregades de les funcions cognitives (memòria, llenguatge, atenció, funcions executives, etc.).
Amb l’estimulació cognitiva reforcem les connexions neuronals i també despertem aquelles neurones que queden adormides posant pals a les rodes a la progressió del procés degeneratiu d’una demència.
Fins aquí la nova entrada del blog! No us perdeu la següent, on l’Anna ens explicarà com està afrontant la malaltia d’alzheimer patida pel seu pare.