Skip to main content

Has patit un aneurisma

By octubre 5, 2016septiembre 30th, 2017Uncategorized

Una setmana més us portem una nova entrada al blog! Temps enrere us explicàvem les lesions cerebrals adquirides i avui us volem acostar a una de les raons que generen aquest tipus de lesió cerebral, és l’aneurisma.

Primer de tot volem explicar-vos què és un aneurisma. Es tracta d’una dilatació vascular degut a defectes en l’elasticitat del vas sanguini. Generalment es situen en les bifurcacions de vasos grans i zones de la part del davant del cervell. Si veiem imatges cerebrals sobre aquestes alteracions vasculars, és com si veiéssim unes bossetes fràgils i susceptibles de trencar-se a curt plaç. El 90% dels casos dels aneurismes són congènits, és a dir, provablement hi ha antecedents familiars que han patit una hemorràgia cerebral degut al trencament d’una d’aquestes bossetes.

En general, quan espateix un trastorn de naturalesa isquèmica (sense hemorràgia), com ara un infart isquèmic produeixen dèficits cognitius i sensoriomotors més localitzats, en canvi, les hemorràgies cerebrals provocades, per exemple, per la ruptura d’un aneurisma tenen conseqüències més àmplies i difoses sobre les funcions cognitives. Sovint, aquest esdeveniment fa que la persona que ha patit un accident cerebrovascular tingui un impacte psicològic molt alt apareixent manifestacions depressives,el trastorn més habitual, i trastorns d’ansietat a prop del 50% dels casos. Hem de recordar a més, que molts cops les proves d’imatge cerebral com les tomografies computeritzades (TAC) i ressonància magnètica (RM), no evidencien completament les lesions i la única manera de contemplar-les totes és amb les exploracions neuropsicològiques.

Les hemorràgiques cerebrals es produeixen per l’entrada massiva de sang a l’interior del cervell secundària a la ruptura d’un vas sanguini. La localització de l’hemorràgia pot ser intracranial (interior del cervell) o a les cobertes externes. En el cas de les intracranials poden ser:

  • Parenquimatoses: es localitzen a l’interior del teixit nerviós del cervell. L’inici de la simptomatologia sol ser brusca amb una intensitat màxima des de l’inici i que s’estabilitza en pocs minuts.
  • Ventricular: és quan la sang es situa a l’interior dels ventricles cerebrals (cavitats que tenim al centre del cervell). És primària quan el sagnat es localitza de forma exclusiva al sistema ventricular i secundària quan s’origina en una altra part i s’estén posteriorment al sistema ventricular.

Per tant, segons la localització de l’hemorràgia en parlem de 4 tipus:

  1. Cerebrals: es produeixen per ruptura de vasos sanguinis o sagnat d’una artèria a l’interior del cervell. Suposen el 75% del total d’hemorràgies. Les més freqüents es produeixen a l’interior dels ventricles cerebrals tot i que també es donen als ganglis basals, cerebel, tàlem o tronc cerebral. S’associen a hipertensió i els signes més comunament manifestats són l’hemiparèsia (paràlisi de la meitat del cos) i dificultat per emetre paraules.
  2. Subaracnoides: són el resultat de l’aparició de l’hemorràgia a l’espai subaracnoide o leptomeninge. És l’espai que queda entre l’aracnoide i la piamàter. Sol ser conseqüència de la ruptura d’un aneurisma. Es sol manifestar amb cefalea intensa, vòmits, rigidesa cervical i pèrdua de consciència.
  3. Subdural: es produeixen per acumulació de sang entre la duramàter i l’espai aracnoides. Solen ser causades per traumatismes cranioencefàlics. Tenen un inici sobtat, amb confusió, obnubilació i nàusees.
  4. Epidurals: l’hemorràgia es localitza entre la duramàter i la part interna del crani. Solen ser causades per traumatismes. L’inici sol ser sobtat amb cefalea intensa, confusió obnubilació, nàusees, vòmits i vertigen.
    espai-subaracnoideo

Un cop detectada l’aparició de la lesió cerebral s’inicia un periple d’estades hospitalàries i atencions mèdiques. Un cop superada la fase aguda s’inicia la recuperació i és en aquí on l’aparició del neuropsicòleg, fisioterapeutes, logopedes, entre altres professionals és de vital importància per la bona evolució de la persona que ha patit la lesió i la seva família.

En properes entrades anirem descobrint més causes d’accidents cerebrovasculars. Cal prendre consciència de les mateixes i la seva detecció precoç és vital per a un bon pronòstic de recuperació i evolució!

Leave a Reply