Ets un par@, tiet@, avi@ que pateix cada vegada que el petit de casa, o no tan petit, agafa el telèfon i fa ús de les xarxes socials, visiona vídeos a través de plataformes tals com YouTube, o no para de pujar històries per l’Instagram?
Ets un dels pares que creu que l’ús de xarxes socials i mitjans de comunicació digital pot estar afectant la concentració i control del teu fill?
Aquest és un tema que cada dia ens preocupa més, i als investigadors també. De fet, són molts els estudis científics que proposen una possible relació/associació entre un ús indiscriminat de tals aplicacions i l’aparició de simptomatologia pròpia del Trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH). És per això que avui us volem presentar un estudi realitzat l’any 2018 que vol comprovar si realment hi ha una relació causal entre aquest ús de plataformes digitals i l’aparició de simptomatologia TDAH.
Es tracta de l’estudi realitzat per Chaelin K. Ra i el seu equip des de Californi, als Estats Units. El què van fer per poder provar tal relació causal va ser agafar una mostra àmplia d’adolescents d’edats compreses entre els 15 i 16 anys i de diferents centres escolars. Van fer un seguiment durant 2 anys en el qual els passaven qüestionaris que valoraven la percepció que tenien de l’aparició de simptomatologia típica del TDAH i la freqüència d’ús de mitjans digitals. Esperaven que com més freqüència d’ús apareixeria més simptomatologia pròpia del TDAH tals com símptomes de dificultats d’atenció, concentració, impulsivitat, hiperactivitat, etc.
Els resultats van mostrar puntuacions significatives, és a dir, que corroboraven la relació causal envers un ús habitual o molt habitual de mitjans digitals i l’aparició de simptomatologia típica del TDAH. Tot i això, aquesta significació és modesta i per tant recomanen poder continuar fent més estudis que permetin provar de forma empírica aquesta relació causal.
Per tant, tot i que contínuament escoltem l’afirmació que un ús indiscriminat de tals plataformes digitals són perjudicials pels petits de casa, encara no s’ha provat científicament.
Però cal esperar que ens ho corroborin els investigadors i professionals de la salut? O podem fer des de casa una prevenció de tal ús indiscriminat i poder ensenyar als petits de casa maneres de gestionar el seu temps lliure sense dependre dels telèfons, tauletes i ordinadors?