Si has arribat fins aquí, és perquè malauradament estàs patint una situació difícil. Pot ser que siguis tu qui ha patit un ICTUS, accident de trànsit o t’hagin detectat una malaltia neurodegenerativa. Per altra banda, pot ser que sigui la teva parella, germà, pares o fills qui ho pateixin.
A més, tens ganes de poder treballar per a aconseguir millorar la situació, doncs estàs al lloc adequat.
Sóc l’Alba, la neuropsicòloga de l’equip multi i interdisciplinari de rehabilitació de Neurognostik. Em dedico a acompanyar a persones i famílies que pateixen dificultats per a poder fer el seu dia a dia arran d’haver patit un infart, traumatisme cranioencefàlic, o malaltia degenerativa tal com demència, Parkinson, Esclerosis lateral amiotròfica…
Vaig decidir ara fa més de 15 anys dedicar-me a la psicologia i concretament a la neuropsicologia. És el que millor sé fer. L’ajuda i acompanyament a les persones és el que més m’omple professionalment, i concretament d’aquelles persones que per força major es veuen amb dificultats per a poder fer coses tan quotidianes com raspallar-se les dents. Són aquests grans reptes els que sempre m’han despertat no només curiositat sinó un gran respecte i admiració. Així doncs, no era d’estranyar que acabés triant la neuropsicologia com especialització.
I aquí estic, preparada per acompanyar-te en aquest camí que sovint està ple de pedres, però que entre els teus braços i els meus podem aixecar!
Si de veritat he despertat la teva curiositat, és el moment de continuar llegint. T’explicaré quina és la meva història.
Perquè vaig decidir treballar de neuropsicòloga?
Quan vaig fer saber del desig i decisió de dedicar-me a la neuropsicologia, el meu entorn més proper tant professional com personal ho van entendre perfectament. De fet em van felicitar i em van animar a emprendre el viatge que avui dia continuo fent. El de 
dedicar-me únicament i exclusivament a la neuropsicologia.
El motiu real no només era aquesta curiositat que des de sempre havia tingut envers el gran desconegut, el cervell i el seu funcionament, no només en l’àmbit orgànic, sinó també conductual i emocional. Un altre dels motius va ser el meu avi, sí l’avi que tenim tots. Aquella primera persona que et ve al cap en sentir aquesta paraula. Es deia Manel, i just quan vaig començar a estudiar la que seria la carrera de la meva vida, la psicologia, li van detectar demència tipus Alzheimer.
Veure com aquesta malaltia s’emporta a poc a poc a la persona i com això no només l’afecta en ell sinó al seu entorn familiar més immediat i a poc a poc també al més llunyà em va fer descobrir la neuropsicologia.
Aquesta neurociència tenia la possibilitat de donar-me eines per a fer front la seva malaltia i acompanyar-lo de la manera més digna possible. Perquè al final, és el que a tots ens queda, la dignitat de poder continuar sent la persona que som.
Vull i puc ajudar-te.
Per què? Doncs perquè és el que millor sé fer. No només per l’aprenentatge professional que porto anys realitzant, sinó també pel personal. El meu avi va ser el millor mestre. Va fer-me sentir el que probablement estàs sentint, i això juntament amb els coneixements professionals millora exponencialment la qualitat de l’ajuda que t’ofereixo.
Vull posar tot el meu coneixement acumulat durant tot aquest temps i experiències a les teves mans. Vull acompanyar-te, què et sembla?
Com ho puc fer?
La meva feina dóna eines i fa prendre consciència de com funcionem, i de com funcionem de manera diferent quan patim qualsevol dels trastorns o malalties que hem explicat. En molts casos ajudo a renéixer i créixer de nou. A tenir una segona oportunitat, perquè realment és el què m’heu ensenyat molts de vosaltres, que heu tornat a néixer.
Us ajudo a adaptar-vos a la nova situació, a conèixer-la i a treballar per aconseguir una rehabilitació que et permeti tornar a viure, i viure de la manera que et faci sentir més còmode i que et reporti de nou les il·lusions i ganes de fer que podies tenir.
I tot això ho aconseguim amb la rehabilitació cognitiva que es basa en la neuroplasticitat cerebral. D’aquesta manera promovem l’autonomia de la persona i la seva família aconseguint resultats sorprenents. Molts metges diuen que aconseguim miracles, jo dic que nosaltres no els aconseguim, ho fan les persones a qui acompanyem. I no són miracles, són hores i hores de treball en equip.
Què, t’animes a formar part d’aquest equip i tornar a néixer i créixer?