Avui us volem acostar al grup d’Estimulació Cognitiva. Aprofitant la festa de Carnaval, hem organitzat una activitat que va ajudar-nos a treballar el què es coneix com a pràxia.
Què són les pràxies?
Són accions motores coordinades que es realitzen per a la consecució d’un objectiu. La presència d’un trastorn apràxic pot justificar que una persona no pugui picar l’ullet de manera voluntària i que ho pugui fer minuts més tard de manera espontània.
També pot explicar perquè alguns avis que pateixen demència, no es vesteixen correctament, posant-se per exemple els calçotets sobre els pantalons o bé essent incapaços de cordar-se uns pantalons o camises de botons, quan fins el moment ho havien pogut fer sense cap problema, un fet que limita molt l’autonomia de les persones que pateixen una malaltia neurodegenerativa.
Què fa el nostre cervell per dur a terme accions i moviments?
Quan nosaltres veiem un raspall de dents, sabem per a que s’utilitza gràcies a la circumvolució angular. Tot seguit, l’àrea supramarginal, s’encarrega de l’emmagatzematge de les seqüències dels passos d’una acció (passos per a rentar-nos les dents). Aquesta informació s’envia a l’àrea premotora que té els esquemes dels moviments que hem de dur a terme i aquesta informació arriba a l’àrea motora, la qual inicia l’activitat motriu enviant la informació als músculs.
Aquesta funció cognitiva és un dels objectius terapèutics del grup d’estimulació cogitiva, i moltes de les activitats que realitzem van dirigides a treballar-la. Un exemple és la de les màscares de carnaval. Amb ella es treballa el que coneixem com apràxia ideatòria i constructiva, doncs treballem la dificultat que poden presentar els assistents al grup per a la manipulació d’objectes i eines prèviament coneguts, i en la capacitat de reproduir i construir un objecte.. És a dir, treballem la dificultat en la capacitat per a executar una sèries de gestos voluntaris, seqüenciats i dirigits a una finalitat, en aquest cas fer un antifaç per a carnaval.
Així doncs els ajudem en la manipulació dels materials i eines així com l’execució dels moviments considerats complexes. Fent que no suprimeixin passos, alterin la seva seqüència i/o utilitzi els objectes i eines adequadament. Hem de pensar que un pacient amb apràxia ideatòria seria incapaç d’emplenar una pipa, encendre-la i fumar-la tot i haver estat fumador tota la seva vida.
