Tinc demència i ara què

Per Setembre 20, 2016Uncategorized

Sovint a consulta, m’arriben familiars i pacients angoixats pel nou diagnòstic fet pel metge. “Ens han diagnosticat demència!” Sovint aquesta frase ve acompanyada de cares d’angoixa, incertesa i sobretot desconeixement. Normalment, els metges de capçalera i neuròlegs no tenen consultes prou llargues que els permeti explicar-nos què és la demència i quin tipus tenim. Això fa que sovint sortim amb una pila de papers de la consulta, perduts i totalment consternats.

Quan aquestes persones arriben a consulta dediquem tota una sessió no només a dissenyar un protocol d’exploració que ens conduirà al pla d’estimulació i rehabilitació cognitiva més adient pel pacient, sinó que a més ens dediquem a explicar amb pels i senyals què és una demència i en quin moment ens trobem.

Un cop dedicat el temps suficient i necessari per a cada familiar i pacient, les cares canvien totalment, i sempre ens diuen el mateix: “Que bé va entendre tot el què tenim i passem per poder posar fil a l’agulla!”. Per tant, hem decidit fer una entrada al blog per poder explicar una mica què és una demència i quins tipus existeixen!

En primer lloc els expliquem que una demència esta dividida en 7 estadis evolutius comuns a tots els tipus de demència existents. Us els expliquem a continuació:

  1. Estadi I: Absència de dèficit cognitiu: aquest estadi correspon a un envelliment totalment saludable, on la persona no pateix cap tipus de malaltia ni alteració que dificulti el seu dia a dia.
  2. Estadi II: Dèficit cognitiu molt lleu: en aquesta fase comencen a aparèixer alguns dèficits cognitius, majoritàriament aquests solen ser dificultats en la memòria. Costa que aquesta fase sigui detectada a nivell mèdic, ja que molt sovint passa desapercebuda i s’atribueix a una pèrdua de memòria normal per l’edat, ja que la persona és totalment autònoma. Això fa que els familiars i pacients no sentin la necessitat d’anar al metge per a valorar tal dèficit cognitiu. L’únic diagnòstic que es pot fer en aquest estadi és el de Deteriorament cognitiu lleu, les persones diagnosticades de tal afectació poden mantenir-se permanentment en aquesta situació, però un 80% dels casos acaben desenvolupant demència.
  3. Estadi III: Dèficit cognitiu lleu: en aquesta fase, els familiars comencen a veure clarament dificultats cognitives en els seus familiars. Sovint els pacients deixen de ser conscients de tals dèficits. En aquest estadi ens trobem a cavall del deteriorament cognitiu lleu i la demència. Pot haver-se desorientat algun cop pel carrer, tenir dificultat en la organització de tasques complexes a casa com ara gestions bancàries, etc.
  4. Estadi IV: Dèficit Cognitiu Moderat: els dèficits cognitius cada vegada són majors, i és en la fase en què normalment es diagnostica més la demència a nivell mèdic, ja que és en l’estadi on la majoria de pacients demanden la necessitat d’explorar, en sospites d’una possible demència. En aquí ja hi ha clars indicis d’oblits d’aspectes de la vida diària, dificultats en trobar el nom de les coses, dificultat en la organització i planificació en tasques del seu dia a dia, etc.
  5. Estadi V: Dèficit cognitiu moderadament greu: comencen a haver-hi clares dificultats en la higiene personal, i dificultats en activitats de la vida diària més bàsiques com l’alimentació, vestir-se, entre d’altres. Així doncs les alteracions en les funcions cognitives són contundents fent que necessiti una autonomia guiada i per tant un cuidador pràcticament les 24hrs del dia.
  6. Estadi VI: Dèficit cognitiu greu: les dificultats en les activitats bàsiques de la vida diària són elevades fent que l’autonomia guiada no sigui suficient i hàgim d’ajudar en la higiene íntima, vestir-se, etc. La comprensió verbal comença a estar alterada i la memòria recent està clarament afectada fent que sigui difícil guiar-lo per a la realització de cap activitat. Comença a parèixer la incontinència urinària en primer lloc i posteriorment la fecal essent necessari l’ús de bolquers i ser molt acurats en la higiene del pacient per a evitar infeccions recurrents.
  7. Estadi VII: Dèficit cognitiu molt greu: en aquest estadi es dóna la pèrdua de la parla i l’activitat motora. Pot haver una comunicació molt limitada d’unes 6 paraules, així com una gran dificultat en la comprensió, hi ha dificultats per aixecar-se i caminar i es pot arribar a perdre la capacitat per a somriure. En aquest estadi, per sort, hi arriben molt pocs pacients ja que la majoria de demències són diagnosticades en període senil, és a dir, després dels 65 anys.

Un cop vistos els diferents estadis pels què passem un cop es diagnostica una demència cal dir que no únicament existeix l’Alzheimer. Cert és, que aquesta és la més prevalent i per això la més coneguda per la majoria de persones. Segons el patró d’afectació, és a dir, segons com comença afectar-se les diferents funcions cognitives podem diferenciar diferents tipus de demència. A poc a poc, amb més entrades al blog dedicades als tipus de demència, podreu anar coneixent i identificant algunes d’elles!

Deixa un comentari