L’hortet terapèutic

Per Març 12, 2019Uncategorized

Més d’una vegada us hem explicat la necessitat de treballar la rehabilitació cognitiva des de la motivació i funció de les activitats. Això fa trobar més sentit encara a la rehabilitació i fa que l’adherència al tractament es produeixi sense fisures. 

Des del despatx és més difícil poder aconseguir aquesta aplicació més ecològica, és a dir, amb activitats del dia a dia del pacient. És difícil per exemple, fer la intervenció cognitiva a través de l’activitat d’anar al lavabo, cuinar, fer activitats que els agrada com ara la pintura, etc. És per això que la intervenció a domicili és la més idònia, ja que situem al pacient en el seu ambient natural i amb les dificultats, reptes i necessitats amb les què es troba dia rere dia. 

Avui us portem una d’aquestes intervencions a domicili. En Gerard va patir una lesió cerebral adquirida, i després de pràcticament un any d’ingrés ha aconseguit recuperar-se de part de les seqüeles de la mateixa. Va patir una tetraplègia, ha perdut la visió d’un ull, i entre d’altres dificultats cognitives li costa organitzar-se i planificar-se, te la majoria de memòries afectades essent difícil mantenir converses i poder fer una vida autònoma. 

Portem molt temps treballant en la seva intervenció essent actualment la neurofisioterapèuta i neuropsicòloga les figures sanitàries presents al seu dia a dia juntament amb el suport familiar que permeten generaitzar al llarg de la jornada la seva rehabilitació. En Gerard cada vegada pot caminar millor, fa activitats ben diverses i hem aconseguit que cada vegada la seva memòria es recuperi més arribant a poder mantenir converses més llargues i iniciant una participació plenament activa en els dinars, sopars i trobades amb familiars i amics.

Cada dia pensem i inventem noves maneres de fer la intervenció que per a ell siguin motivadores i funcionals. Sabem que des de sempre havia estat home de pagès, i l’hort era una activitat que li ocupava bona part de la seva jornada. Era un espai on es relaxava i es sentia realitzat. Així doncs, vam decidir fer un hort urbà per a que part d’aquesta motivació anterior fos recuperada i d’aquesta manera es pogués treballar d’una forma més amena la rehabilitació tant cognitiva com física. 

Això ha permès que en Gerard hagi de sortir de casa caminant 3km per a poder comprar planter. A més de decidir quin planter és més adequat per l’època de l’any, treballant així la memòria semàntica (aquella que s’ocupa dels coneixements del tipus culturals), memòria de treball (aquella que permet mantenir informació contínuament present per a poder realitzar les activitats del dia a dia, com per exemple mantenir el preu del planter per a poder buscar els diners i així pagar).  Hem treballat les dificultats per a organitzar-se i planificar-se, ja que hem hagut de saber quina quantitat de plantes hem comprat i com les disposarem a l’hort, quines eines necessitarem, etc. 

Tot això ha fet que activem absolutament tot el cervell. Aquesta activació li fa veure al cervell les necessitats cognitives que tenim fent que hi hagi més creixement de noves neurones i connexions entre elles per a poder assumir aquestes funcions necessàries i poder anar recuperant les funcions que han quedat afectades. 

Veure com dia rere dia la intervenció és efectiva i que en Gerard pot recuperar a poc a poc la seva autonomia ens fa continuar en aquesta línia de tractament on no només creix ell sinó que tots els que l’envoltem. 

Deixa un comentari