Les voluntats de la Dolors

Per Març 20, 2019Uncategorized

I un bon dia arriba en Josep, el fill de la Dolors. El veig clarament preocupat per la mare, que pateix demència. M’explica que ell i els seus germans, en Jaume i en Joan, volen respectar fins a l’últim moment les voluntats de la mare, però no tenen massa clar si les decisions que pren poden estar sent influenciades per la malaltia que pateix. D’aquí es desperten preguntes tals com si és èticament justificable limitar la llibertat personal d’una altra persona i com es pot determinar si aquesta té capacitat o no per a prendre una decisió.

Els fills de la Dolors veuen que potser els símptomes de la demència s’estan apropiant de la mare fins al punt d’alterar la seva autonomia personal i fins i tot la capacitat de decisió.

 

És èticament justificable limitar la llibertat personal d’una altra persona? Com es pot determinar si aquesta té capacitat o no per a prendre una decisió?.

 

La Dolors te 83 anys i malauradament esta patint una demència en estat avançat. A més és vídua, però en Josep, en Jaume i en Joan vetllen per ella. Actualment, degut a l’estat deteriorat i la necessitat d’atenció mèdica constant, la Dolors està en una residència geriàtrica. Veient la situació actual, en Josep acut a nosaltres motivat per la curiositat de saber fins a quin punt la mare és plenament conscient de les seves pròpies decisions i actua envers elles o, la seva malaltia li impedeix assumir responsabilitats degut a l’alteració de la seva capacitat cognitiva. Tanmateix doncs com s’hauria de començar a delegar poders o a redactar el testament respectant èticament a la mare. 

Així doncs ens posem a fer feina tot l’equip de Neurognostik. Iniciem una exploració a la mare per avaluar les seves funcions cognitives i nivell de consciència (atenció, memòria, percepció, orientació, comprensió, expressió, etc.) i també la seva voluntat per a desenvolupar tasques. Vam descartar patologies psiquiàtriques que poguéssin interferir en el comportament de la mare, i es va valorar la capacitat d’autonomia personal. 

Una vegada completada tota la bateria de proves, a la consulta van venir els tres fills per escoltar totes les conclusions envers el dèficit cognitiu que tenia la Dolors, l’afectació del seu judici segons la realitat, la consciència de la seva pròpia malaltia i la conducta de risc derivada o relacionada amb la demència que patia. 

Plegats vam acordar adreçar-nos a la treballadora social de la zona per a demanar la llei de dependència. També vam començar a recollir la documentació necessària per a demanar una incapacitat civil. Aquesta protegirà la presa de decisions de la mare i ajudarà, el dia que malauradament la Dolors mori, a tenir el testament de manera legal i els fills puguin estar tranquils en tot moment. 

Per fi tant en Josep com en Jaume i en Joan van estar satisfets sabent que podràn respectar les voluntats de la mare fins a l’últim moment i continuar vetllant pels seus interessos. 

Deixa un comentari